$ fop input.fo output.pdf
log4j:WARN No appenders could be found for logger (org.apache.fop.util.ContentHandlerFactoryRegistry).
log4j:WARN Please initialize the log4j system properly.

Una recepta per configurar log4j:

1. Crear un fitxer de configuració de log4j anomenat log4j-properties.xml.
2. Ubicar el fitxer log4j-properties.xml dins l'àmbit del CLASSPATH.
3. Afegir al .bashrc: export LOG4J_OPTS="-Dlog4j.configuration=/path/for/log4j/log4j-properties.xml".

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<!DOCTYPE log4j:configuration SYSTEM "log4j.dtd">
<log4j:configuration xmlns:log4j="http://jakarta.apache.org/log4j/">
  <appender name="console" class="org.apache.log4j.ConsoleAppender">
    <layout class="org.apache.log4j.PatternLayout">
    </layout>
  </appender>
  <appender name="logfile" class="org.apache.log4j.FileAppender">
    <layout class="org.apache.log4j.PatternLayout">
    </layout>
  </appender>
  <!-- ALL | DEBUG | INFO | WARN | ERROR | FATAL | OFF 
  <root>
    <priority value ="warn" />
    <appender-ref ref="console" />
    <appender-ref ref="logfile" />
  </root>
  -->
  <logger name="org.apache.fop">
    <level value="warn"/>
    <appender-ref ref="console" />
  </logger>
  <logger name="org.apache.xmlgraphics">
    <level value="warn"/>
    <appender-ref ref="console" />
  </logger>
</log4j:configuration>

Recursos relacionats

• Log4j XML Format. Logging-log4j Wiki.

Defaults env_reset

Per permetre la disponibilitat d'aquestes variables en mode sudo cal definir-ho al fitxer /etc/sudoers.

Una sentència tal que:

Defaults env_keep+="RUBYOPT"

Afegeix la variable RUBYOPT per tots els usuaris. Per acotar-ho a un usuari cal variar la sentència a:

Defaults:Usuari env_keep+="RUBYOPT"

Si per motius extranys cal que totes les variables d'entorn estiguin diponibles en sudo negant la sentència Defaults env_reset n'hi ha prou:

Defaults !env_reset

Recursos relacionats

• Environment Variables. Ubuntu documentation.
• Sudoers Ubuntu documentation.

Mac OS X 10.5 duu de sèrie libxml 2.6.16 i libxslt 1.1.12, versions que en el moment d'escriure aquest article tenen uns quatre anys d'antiguitat.

La gema ruby Nokogiri permet usar libxml i libxslt des de Ruby 1.8 o 1.9 de forma natural però cal que la versió de libxml sigui prou recent.

Si això no és així Nokogiri alerta amb un missatge clar:

HI. You're using libxml2 version 2.6.16 which is over 4 years old and has plenty of bugs. We suggest that for maximum HTML/XML parsing pleasure, you upgrade your version of libxml2 and re-install nokogiri. If you like using libxml2 version 2.6.16, but don't like this warning, please define the constant I_KNOW_I_AM_USING_AN_OLD_AND_BUGGY_VERSION_OF_LIBXML2 before requring nokogiri.

A banda del missatge pot funcionar de forma imprevista degut a aquests bugs de libxml.

Per exemple, si s'usa la classe Nokogiri::XML::RelaxNG, segons documentació els errors s'allotgen en un Array anomenat errors on cada error és una instància de Nokogiri::XML::SyntaxError.

Usant libxml 2.6.16 el resultat és que els errors van directes a stdout i errors sempre està buit.

Solució

Actualització de libxml i libxslt

Per actualitzar la versió de libxml i libxslt en Mac OS X hi ha diverses alternatives; la menys intrusiva és instal·lar els paquets proporcionats per libxml2, libxml2 Binaries: Una imatge de disc amb els tres frameworks (libxml, libxslt i libexslt). Duu libxml 2.6.30 i libxslt 1.1.22 que tot i no ser la darrera versió és prou moderna.

La recepta (original de Installing a Newer libxml2 on Mac OS X 10.5):

1. Copiar libxml.framework, libxslt.framework i libexslt.framework a /Library/Frameworks.
2. Copiar xmllint, xsltproc i xmlcatalog a /usr/local/bin.
3. Crear enllaços a /usr/local dels scripts de configuració, les biblioteques dinàmiques i les capçaleres. Per exemple amb un script tal que:

   
   #!/bin/sh
   sudo mkdir -p /usr/local/bin
   cd /usr/local/bin
   sudo ln -s /Library/Frameworks/libxml.framework/Resources/Scripts/*
   sudo ln -s /Library/Frameworks/libxslt.framework/Resources/Scripts/*
   
   sudo mkdir -p /usr/local/include
   cd /usr/local/include
   sudo ln -s /Library/Frameworks/libxml.framework/Headers libxml2
   sudo ln -s /Library/Frameworks/libxslt.framework/Headers libxslt
   sudo ln -s /Library/Frameworks/libexslt.framework/Headers libexslt
   
   mkdir -p /usr/local/lib
   cd /usr/local/lib
   sudo ln -s /Library/Frameworks/libxml.framework/libxml libxml2.dylib
   sudo ln -s /Library/Frameworks/libxslt.framework/libxslt libxslt.dylib
   sudo ln -s /Library/Frameworks/libexslt.framework/libxslt libexslt.dylib
   
   sudo mkdir -p /usr/local/man/man1
   sudo mkdir -p /usr/local/man/man3
   echo 'export PATH=/usr/local/bin:$PATH' >> ~/.profile
   echo 'export MANPATH=/usr/local/man:$MANPATH' >> ~/.profile
   

Instal·lació de Nokogiri

Cal instal·lar la gema assegurant que agafa els recursos nous i no els vells (com passa si s'instal·la la gema tal qual).

La recepta:

$ sudo gem install nokogiri -- --with-xml2-include=/usr/local/include/libxml2 --with-xml2-lib=/usr/local/lib --with-xslt-dir=/usr/local

Test

Aquest test permèt verificar que l'actualització de libxml i la instal·lació de Nokogiri donen un resultat satisfactòri.

#!/usr/bin/env ruby
abort 'Usage: ruby relaxng_validate.rb <version>' if ARGV.empty?
nokogiri_version = ARGV[0]
require 'rubygems'
gem 'nokogiri', nokogiri_version
require 'nokogiri'
puts "Nokogiri version #{Nokogiri::VERSION}"

xml = <<EOXML
<A/>
EOXML

schema = <<EOSCHEMA
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<grammar xmlns="http://relaxng.org/ns/structure/1.0">
  <start>
    <ref name="A"/>
  </start>
  <define name="A">
    <element name="A">
      <interleave>
        <attribute name="B"/>
        <element name="C">
          <text/>
        </element>
        <element name="D">
          <element name="E">
            <text/>
          </element>
        </element>
      </interleave>
    </element>
  </define>
</grammar>
EOSCHEMA

puts 'Loading xml...'
doc = Nokogiri::XML(xml)
puts 'Loading schema...'
relaxng = Nokogiri::XML::RelaxNG(schema)
puts 'Validating xml against schema...'
errors = relaxng.validate(doc)
puts "Errors.size = #{errors.size}"
errors.each { |error| puts "  Error: #{error}" }

puts 'Done.'

Recursos relacionats

• The XML C parser and toolkit of Gnome.
• Installing a Newer libxml2 on Mac OS X 10.5. Robert Crews. 2009.
• libxml2, libxslt Binaries. Explain. 2008.
• Nokogiri.

1. Usar URI per identificar coses.
2. Usar HTTP URI per permetre que aquestes coses siguin ubicables.
3. Proporcionar informació útil usant estàndards (RDF, SPARQL).
4. Incloure enllaços a altres URI per permetre ubicar d'altres coses.

Potser seria bo afegir un punt més que recomanés usar vocabularis coneguts sempre que sigui possible.

A efectes de jerarquia un element hgroup representa la capçalera d'una secció implícita o explícita (section) que conté una capçalera composta (i. e. subtítols, títols alternatius o lemes).

El primer element de capçalera d'una secció representa la capçalera d'aquesta. Les següents capçaleres del mateix nivell o superior impliquen una nova secció; les capçaleres de menor nivell impliquen noves subseccions part de la secció explícita o implícita ancessora més propera.

Els elements blockquote, body, figure i td tenen la particularitat de ser sectioning root; aquests elements encapsulen una jerarquia pròpia, independentment dels elements ancessors.

Exemple de seccions implícites:

<body>
  <h1>Foo</h1>
  <h2>Bar</h2>
  <h2>Bla</h2>
</body>

Exemple de seccions explícites:

<body>
  <h1>Foo</h1>
  <section>
    <h2>Bar</h2>
  </section>
  <section>
    <h2>Bla</h2>
  </section>
</body>

Els exemples anteriors reflexen la mateixa jerarquia, amb seccions implícites o amb seccions explícites. L'element body és una secció explícita.

En un exemple més complex, com el que proporciona l'especificació d'HTML5 es pot apreciar millor la complexitat de lectura i manteniment d'aquest sistema de jerarquia.

<body>
  <h1>Foo</h1>
  <h2>Bar</h2>
  <blockquote>
    <h3>Bla</h3>
  </blockquote>
  <p>Baz</p>
  <h2>Quux</h2>
  <section>
    <h3>Thud</h3>
  </section>
  <p>Grunt</p>
</body>

La jerarquia es pot descriure com:

• Una secció explícita de tipus body amb una capçalera "Foo" que conté dues seccions implícites: "Bar" i "Quux" i un paràgraf "Grunt".
• La secció implícita "Bar" conté una citació i un paràgraf "Baz".
• La secció implícita "Quux" conté una secció explícita de tipus section amb una capçalera "Thud".

La secció implícita "Bla" (l'element h3 fill de l'element blockquote) no és part d'aquesta jerarquia ja que aquest element inicia la seva pròpia jeraquia.

La descripció anterior afirma que el paràgraf "Grunt" és part de la secció explícita de tipus body. Això és degut a que la secció explícita "Thud" tanca la secció implícita "Quux".

Donat que una secció només pot contenir un element de capçalera els següents fragments són equivalents:

<body>
  <h1>Foo</h1>
  <section>
    <h2>Bar</h2>
  </section>
  <section>
    <h2>Bla</h2>
  </section>
</body>

<body>
  <h1>Foo</h1>
  <section>
    <h3>Bar</h3>
  </section>
  <section>
    <h2>Bla</h2>
  </section>
</body>

<body>
  <h1>Foo</h1>
  <section>
    <h1>Bar</h1>
  </section>
  <section>
    <h1>Bla</h1>
  </section>
</body>

Confusió asegurada. Tot i així l'especificació anima als desenvolupadors a usar sempre seccions explícites i capçaleres h1.

L'especificació il·lustra aquestes regles tan flexibles amb un parell d'exemples equivalents:

<body>
  <h4>Apples</h4>
  <p>Apples are fruit.</p>
  <section>
    <h2>Taste</h2>
    <p>They taste lovely.</p>
    <h6>Sweet</h6>
    <p>Red apples are sweeter than green ones.</p>
    <h1>Color</h1>
    <p>Apples come in various colors.</p>
  </section>
</body>

<body>
  <h1>Apples</h1>
  <p>Apples are fruit.</p>
  <section>
    <h2>Taste</h2>
    <p>They taste lovely.</p>
    <section>
      <h3>Sweet</h3>
      <p>Red apples are sweeter than green ones.</p>
    </section>
  </section>
  <section>
    <h2>Color</h2>
    <p>Apples come in various colors.</p>
  </section>
</body>

Seguint les regles es pot afegir un exemple equivalent:

<body>
  <h1>Apples</h1>
  <p>Apples are fruit.</p>
  <section>
    <h1>Taste</h1>
    <p>They taste lovely.</p>
    <section>
      <h1>Sweet</h1>
      <p>Red apples are sweeter than green ones.</p>
    </section>
  </section>
  <section>
    <h1>Color</h1>
    <p>Apples come in various colors.</p>
  </section>
</body>

Aquest és el resultat d'intentar permetre dos models d'expressió d'una jerarquia: l'explícit (com HTML 4.01) i l'implícit (com XHTML 2.0 o DML). Docbook permèt ambdós models però de forma alternativa, no mesclable.

Exemple de jerarquia explícita (HTML 4.01):

  <h1>Foo</h1>
  <h2>Bar</h2>
  <h2>Bla</h2>

Exemple de jerarquia implícita (DocBook o DML):

<title>Foo</title>
<section>
  <title>Bar</title>
</section>
<section>
  <title>Bla</title>
</section>

Recursos relacionats

• XHTML™ 2.0. W3C. 2006.
• HTML 4.01 Specification. W3C. 1999.
• DocBook 5.0: The Definitive Guide. N. Walsh. 2008.
• HTML 5. WHATWG. 2009.
• DML 1.0. A. Siches. 2009.
• HTML5 structure—header, hgroup & h1-h6. Oli Studholme. 2009.
• HTML 5. W3C. 2009.
• Document conformance suggestions for ARIA roles and properties in HTML 5. Paciello Group. 2009.

Instal·lador de la comanda Optimot

• No es pot marcar un idioma diferent per l'atribut i pel contingut de l'element pare.
• No es pot marcar canvi d'idioma en un fragment.
• La internacionalització no és possible en tots els idiomes i grafies. Per exemple les grafies que necessiten marcar elements compostos mitjançant ruby.

En X/HTML el problema es pot notar en atributs com @title o @alt.

En RDFa el problema apareix en l'atribut @content tot i que la definició diu que és per allotjar un text machine-readable el resultat pot ser deficient en algun cas.

Per altre banda, un atribut té la virtud de ser molt compacte i de considerar-se implícitament, a parer meu, una metadada de l'element pare.

Agafant el cas de l'atribut @title d'X/HTML i fent l'exercici de convertir-lo a element per solucionar els problemes mencionats s'obté quelcom tipus:

<abbr>
  <title>eXtensible Markup Language</title>
  XML
</abbr>

El problema d'una estructura com aquesta és que no és distingible el contingut del metacontingut. En DML, aprofitant que qualsevol element pot dur un contenidor per metadades es pot expressar com:

<abbr>
  <metadata>
    <span property="dct:description">eXtensible Markup Language</span>
  </metadata>
  XML
</abbr>

Fins i tot es pot estendre a quelcom tipus:

<abbr>
  <metadata>
    <list typeof="rdf:Alt">
      <item property="dct:description" xml:lang="en">eXtensible Markup Language</item>
      <item property="dct:description" xml:lang="ca">Llenguatge de marcatge extensible</item>
    </list>
  </metadata>
  XML
</abbr>

Tot i permetre expressar molt més, la verbositat augmenta extraordinariament, la qual cosa no ajuda a la legibilitat del document.

Tot i que el W3C recomana l'ús d'RDF/XML com a representació del model, es poden usar altres formes, ja siguin grafs, N3, RDFa, etc.

Per exemple, per relacionar la citació del títol d'un llibre amb el seu corresponent ISBN es pot fer usant el vocabulari definit per Dublin Core concretament amb la propietat source. Expressat com a graf:

Com a RDF/XML:

<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
  xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
  xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/">
  <rdf:Description rdf:about="urn:ISBN:0-596-00263-7">
    <dct:source>Practical RDF</dct:source>
  </rdf:Description>
</rdf:RDF>

Com a N3:

@prefix dct: <http://purl.org/dc/terms/> .
<urn:ISBN:0-596-00263-7> dct:source "Practical RDF" .

I com a XHTML+RDFa

<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" 
  xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/">
(…)
<em about="urn:ISBN:0-596-00263-7" property="dct:source">
  Practical RDF
</em>
(…)
</html>

Tots aquest exemples són representacions equivalents del mateix model RDF. Tots ells acaben generant la mateixa tripla: (urn:ISBN:0-596-00263-7, http://purl.org/dc/terms/source, Practical RDF).

Recursos relacionats

• RDF Semantics. W3C. 2004.
• Resource Description Framework (RDF): Concepts and Abstract Syntax. W3C. 2004.
• RDF Primer. W3C. 2004.
• RDF/XML Syntax Specification (Revised). W3C. 2004.
• RDFa in XHTML: Syntax and Processing. W3C. 2008.
• RDFa Primer. W3C. 2008.
• XML Information Set. W3C. 2004.
• Notation 3 (N3) A readable RDF syntax. T. Berners-Lee. 2006.
• Semantic Web Tutorial Using N3. T. Berners-Lee, Sandro Hawke, Dan Connolly. 2004.

A diferència de les entitats DTD que cal primer definir i després invocar, XInclude permet invocar directament mitjançant l'atribut @href combinable amb l'atribut @xpointer.

A més a més, si una entitat falla en el procés de substitució habitualment resulta en un error fatal. XInclude proporciona un procés de recuperació de l'error mitjançant l'element /xi:fallback el pot contenir un fragment XML o un element /xi:include que faci una crida alternativa a l'element /xi:include inicial. És a dir, donat un XML tal que:

<dml
  xmlns="http://purl.oclc.org/NET/dml/1.0"
  xmlns:xi="http://www.w3.org/2001/XInclude">
  <xi:include href="chapter-1.xml">
    <xi:fallback>
      <p>Contingut alternatiu a la inserció fallida.</p>
    </xi:fallback>
  </xi:include>
</dml>

Si falla la crida a l'arxiu "chapter-1.xml", l'infoset resultant contindrà el paràgraf amb el text, mentre que amb:

<dml
  xmlns="http://purl.oclc.org/NET/dml/1.0"
  xmlns:xi="http://www.w3.org/2001/XInclude">
  <xi:include href="chapter-1.xml">
    <xi:fallback>
      <xi:include href="chapter-fallback-1.xml"/>
    </xi:fallback>
  </xi:include>
</dml>

Si falla la crida a l'arxiu "chapter-1.xml", s'intenta la crida a l'arxiu "chapter-fallback-1.xml" i si aquesta crida falla, com que no té cap element /xi:fallback definit, el resultat és un error fatal.

XPointer és un sistema que permet referenciar un punt concret (més enllà dels nodes) d'un document XML mitjançant la sintaxi d'XPath 1.0 ampliada.

Per poder fer aquestes referencies l'XPointer Framework defineix els esquemes xpointer(), id(), element() i xmlns().

Per exemple, donat un document "chapter-1.xml" tal que:

<dml xmlns="http://purl.oclc.org/NET/dml/1.0">
  <section id="intro">
    <title>Introducció</title>
    <p>Lorem ipsum dolor sit amet</p>
    ( … )
  </section>
  <section id="seccio-1">
    <title>secció 1</title>
    <p>Lorem ipsum dolor sit amet</p>
    ( … )
  </section>
  ( … )
</dml>

Fent una crida des del document inicial tal que:

<dml
  xmlns="http://purl.oclc.org/NET/dml/1.0"
  xmlns:xi="http://www.w3.org/2001/XInclude">
    <title>Document inicial</title>
    <xi:include href="chapter-1.xml" xpointer="xpointer(/dml/section)"/>
</dml>

El resultat és:

<dml
  xmlns="http://purl.oclc.org/NET/dml/1.0"
  xmlns:xi="http://www.w3.org/2001/XInclude">
    <title>Document inicial</title>
  <section id="intro">
    <title>Introducció</title>
    <p>Lorem ipsum dolor sit amet</p>
    ( … )
  </section>
</dml>

Alternativament es pot fer:

<xi:include href="chapter-1.xml" xpointer="id('intro')"/>

<xi:include href="chapter-1.xml" xpointer="element(/1/1)"/>

En síntesi, l'esquema id() permet fer crides a un identificador del document. Si la crida no té alternativa, és simplificable a:

<xi:include href="chapter-1.xml" xpointer="intro"/>

L'esquema element() permet apuntar per posició del node. És una forma simplificada de:

<xi:include href="chapter-1.xml" xpointer="xpointer(/*[1]/*[1])"/>

Una sóla crida XPointer pot contenir més d'una opció a mode d'alternativa en cas de fallar la primera:

<xi:include href="chapter-1.xml" xpointer="id('intro') xpointer(/dml/section[1]) element(/1/1)"/>

D'aquesta manera, si l'identificador "intro" no existeix actua l'esquema xpointer() i si, per exemple, l'element arrel ja no es diu "dml", actua l'esquema element() obtenint el primer element fill de l'element root.

L'esquema xmlns() permet definir espais de noms associats als elements seleccionats.

Els processador més comú amb un bon suport d'XInclude i d'XPointer és xsltproc.

Saxon no suporta XPointer cosa que redueix molt la potència d'XInclude.

N'Erik Wilde va fer XIPr el qual implementa l'esquema element() mitjançant XSLT 2.0.

Això em va donar la idea d'intentar implementar l'esquema xpointer() mitjançant XSLT 2.0. El projecte, XIProc, de moment només implementa els quatre selectors més comuns d'XPath.

Recursos relacionats

• XML Inclusions (XInclude) Version 1.0 (Second Edition). W3C. 2006.
• XPointer Framework. W3C. 2003.
• XML Information Set (Second Edition). W3C. 2004.
• XIPr (XInclude Processor). Erik Wilde.
• XIProc (XSLT XInclude Processor)
• XPath and XPointer/XPointer Background. J. E. Simpson. 2002.