esbudellant estàndards http://blog.esbudellat.net Thu, 24 Dec 2009 14:24:51 +0000 http://wordpress.org/?v=2.5.1 en Article “La regla @font-face” http://blog.esbudellat.net/article-%e2%80%9cla-regla-font-face%e2%80%9d/ http://blog.esbudellat.net/article-%e2%80%9cla-regla-font-face%e2%80%9d/#comments Thu, 24 Dec 2009 14:23:10 +0000 admin http://blog.esbudellat.net/?p=192 Primera versió de l'article La regla @font-face on s'exposa la sintaxi de la regla @font-face, els diferents formats suportats i una sèrie d'eines de conversió.

]]> http://blog.esbudellat.net/article-%e2%80%9cla-regla-font-face%e2%80%9d/feed/ Dades vinculades (Linked Data) http://blog.esbudellat.net/dades-vinculades-linked-data/ http://blog.esbudellat.net/dades-vinculades-linked-data/#comments Thu, 19 Nov 2009 08:49:25 +0000 admin datalinkedrdfsemanticsparqltblw3cweb http://blog.esbudellat.net/dades-vinculades-linked-data/ Els quatre principis que en Tim Barners-Lee defineix al seu Linked Data (2006) són:

  1. Usar URI per identificar coses.
  2. Usar HTTP URI per permetre que aquestes coses siguin ubicables.
  3. Proporcionar informació útil usant estàndards (RDF, SPARQL).
  4. Incloure enllaços a altres URI per permetre ubicar d'altres coses.

Potser seria bo afegir un punt més que recomanés usar vocabularis coneguts sempre que sigui possible.

]]> http://blog.esbudellat.net/dades-vinculades-linked-data/feed/ Jerarquia de capçaleres en HTML5 http://blog.esbudellat.net/jerarquia-de-capcaleres-en-html5/ http://blog.esbudellat.net/jerarquia-de-capcaleres-en-html5/#comments Thu, 27 Aug 2009 12:43:44 +0000 admin capçaleraheaderhtmljerarquiaw3cxhtmlxml http://blog.esbudellat.net/jerarquia-de-capcaleres-en-html5/ En HTML5 es consideren elements de capçalera els elements h1, h2, h3, h4, h5, h6 i hgroup. Aquest darrer element encara està en estat d'esborrany.

A efectes de jerarquia un element hgroup representa la capçalera d'una secció implícita o explícita (section) que conté una capçalera composta (i. e. subtítols, títols alternatius o lemes).

El primer element de capçalera d'una secció representa la capçalera d'aquesta. Les següents capçaleres del mateix nivell o superior impliquen una nova secció; les capçaleres de menor nivell impliquen noves subseccions part de la secció explícita o implícita ancessora més propera.

Els elements blockquote, body, figure i td tenen la particularitat de ser sectioning root; aquests elements encapsulen una jerarquia pròpia, independentment dels elements ancessors.

Exemple de seccions implícites:


<body>
  <h1>Foo</h1>
  <h2>Bar</h2>
  <h2>Bla</h2>
</body>

Exemple de seccions explícites:


<body>
  <h1>Foo</h1>
  <section>
    <h2>Bar</h2>
  </section>
  <section>
    <h2>Bla</h2>
  </section>
</body>

Els exemples anteriors reflexen la mateixa jerarquia, amb seccions implícites o amb seccions explícites. L'element body és una secció explícita.

En un exemple més complex, com el que proporciona l'especificació d'HTML5 es pot apreciar millor la complexitat de lectura i manteniment d'aquest sistema de jerarquia.


<body>
  <h1>Foo</h1>
  <h2>Bar</h2>
  <blockquote>
    <h3>Bla</h3>
  </blockquote>
  <p>Baz</p>
  <h2>Quux</h2>
  <section>
    <h3>Thud</h3>
  </section>
  <p>Grunt</p>
</body>

La jerarquia es pot descriure com:

  • Una secció explícita de tipus body amb una capçalera "Foo" que conté dues seccions implícites: "Bar" i "Quux" i un paràgraf "Grunt".
  • La secció implícita "Bar" conté una citació i un paràgraf "Baz".
  • La secció implícita "Quux" conté una secció explícita de tipus section amb una capçalera "Thud".

La secció implícita "Bla" (l'element h3 fill de l'element blockquote) no és part d'aquesta jerarquia ja que aquest element inicia la seva pròpia jeraquia.

La descripció anterior afirma que el paràgraf "Grunt" és part de la secció explícita de tipus body. Això és degut a que la secció explícita "Thud" tanca la secció implícita "Quux".

Donat que una secció només pot contenir un element de capçalera els següents fragments són equivalents:


<body>
  <h1>Foo</h1>
  <section>
    <h2>Bar</h2>
  </section>
  <section>
    <h2>Bla</h2>
  </section>
</body>


<body>
  <h1>Foo</h1>
  <section>
    <h3>Bar</h3>
  </section>
  <section>
    <h2>Bla</h2>
  </section>
</body>


<body>
  <h1>Foo</h1>
  <section>
    <h1>Bar</h1>
  </section>
  <section>
    <h1>Bla</h1>
  </section>
</body>

Confusió asegurada. Tot i així l'especificació anima als desenvolupadors a usar sempre seccions explícites i capçaleres h1.

L'especificació il·lustra aquestes regles tan flexibles amb un parell d'exemples equivalents:


<body>
  <h4>Apples</h4>
  <p>Apples are fruit.</p>
  <section>
    <h2>Taste</h2>
    <p>They taste lovely.</p>
    <h6>Sweet</h6>
    <p>Red apples are sweeter than green ones.</p>
    <h1>Color</h1>
    <p>Apples come in various colors.</p>
  </section>
</body>


<body>
  <h1>Apples</h1>
  <p>Apples are fruit.</p>
  <section>
    <h2>Taste</h2>
    <p>They taste lovely.</p>
    <section>
      <h3>Sweet</h3>
      <p>Red apples are sweeter than green ones.</p>
    </section>
  </section>
  <section>
    <h2>Color</h2>
    <p>Apples come in various colors.</p>
  </section>
</body>

Seguint les regles es pot afegir un exemple equivalent:


<body>
  <h1>Apples</h1>
  <p>Apples are fruit.</p>
  <section>
    <h1>Taste</h1>
    <p>They taste lovely.</p>
    <section>
      <h1>Sweet</h1>
      <p>Red apples are sweeter than green ones.</p>
    </section>
  </section>
  <section>
    <h1>Color</h1>
    <p>Apples come in various colors.</p>
  </section>
</body>

Aquest és el resultat d'intentar permetre dos models d'expressió d'una jerarquia: l'explícit (com HTML 4.01) i l'implícit (com XHTML 2.0 o DML). Docbook permèt ambdós models però de forma alternativa, no mesclable.

Exemple de jerarquia explícita (HTML 4.01):


  <h1>Foo</h1>
  <h2>Bar</h2>
  <h2>Bla</h2>

Exemple de jerarquia implícita (DocBook o DML):


<title>Foo</title>
<section>
  <title>Bar</title>
</section>
<section>
  <title>Bla</title>
</section>

Recursos relacionats

]]> http://blog.esbudellat.net/jerarquia-de-capcaleres-en-html5/feed/ Comanda Ubiquity per l'Optimot http://blog.esbudellat.net/comanda-ubiquity-per-loptimot/ http://blog.esbudellat.net/comanda-ubiquity-per-loptimot/#comments Fri, 17 Jul 2009 07:21:26 +0000 admin dictionaryfirefoxoptimotubiquity http://blog.esbudellat.net/?p=189 Comanda de l'extensió Ubiquity per Firefox per cercar al diccionari Optimot.

Instal·lador de la comanda Optimot

]]> http://blog.esbudellat.net/comanda-ubiquity-per-loptimot/feed/ Llenguatge natural en nodes de tipus atribut http://blog.esbudellat.net/llenguatge-natural-en-nodes-de-tipus-atribut/ http://blog.esbudellat.net/llenguatge-natural-en-nodes-de-tipus-atribut/#comments Sat, 25 Apr 2009 10:34:54 +0000 admin http://blog.esbudellat.net/llenguatge-natural-en-nodes-de-tipus-atribut/ El contingut permès en un node de tipus atribut és text sense format, la qual cosa és útil per valors tancats o per tipus de valors sense ambigüitat (xs:anyURI, xs:QName, etc) però en el cas de valors de llenguatge natural apareixen deficiències.

  • No es pot marcar un idioma diferent per l'atribut i pel contingut de l'element pare.
  • No es pot marcar canvi d'idioma en un fragment.
  • La internacionalització no és possible en tots els idiomes i grafies. Per exemple les grafies que necessiten marcar elements compostos mitjançant ruby.

En X/HTML el problema es pot notar en atributs com @title o @alt.

En RDFa el problema apareix en l'atribut @content tot i que la definició diu que és per allotjar un text machine-readable el resultat pot ser deficient en algun cas.

Per altre banda, un atribut té la virtud de ser molt compacte i de considerar-se implícitament, a parer meu, una metadada de l'element pare.

Agafant el cas de l'atribut @title d'X/HTML i fent l'exercici de convertir-lo a element per solucionar els problemes mencionats s'obté quelcom tipus:


<abbr>
  <title>eXtensible Markup Language</title>
  XML
</abbr>

El problema d'una estructura com aquesta és que no és distingible el contingut del metacontingut. En DML, aprofitant que qualsevol element pot dur un contenidor per metadades es pot expressar com:


<abbr>
  <metadata>
    <span property="dct:description">eXtensible Markup Language</span>
  </metadata>
  XML
</abbr>

Fins i tot es pot estendre a quelcom tipus:


<abbr>
  <metadata>
    <list typeof="rdf:Alt">
      <item property="dct:description" xml:lang="en">eXtensible Markup Language</item>
      <item property="dct:description" xml:lang="ca">Llenguatge de marcatge extensible</item>
    </list>
  </metadata>
  XML
</abbr>

Tot i permetre expressar molt més, la verbositat augmenta extraordinariament, la qual cosa no ajuda a la legibilitat del document.

]]> http://blog.esbudellat.net/llenguatge-natural-en-nodes-de-tipus-atribut/feed/ Definició d'RDF http://blog.esbudellat.net/definicio-rdf/ http://blog.esbudellat.net/definicio-rdf/#comments Tue, 31 Mar 2009 17:15:51 +0000 admin http://blog.esbudellat.net/rdf-2/ RDF (Resource Description Framework) és un model de dades per representar informació sobre recursos basat en assercions en forma de tripla: (subject, predicate, object) .

Tot i que el W3C recomana l'ús d'RDF/XML com a representació del model, es poden usar altres formes, ja siguin grafs, N3, RDFa, etc.

Per exemple, per relacionar la citació del títol d'un llibre amb el seu corresponent ISBN es pot fer usant el vocabulari definit per Dublin Core concretament amb la propietat source. Expressat com a graf:

Com a RDF/XML:


<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
  xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
  xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/">
  <rdf:Description rdf:about="urn:ISBN:0-596-00263-7">
    <dct:source>Practical RDF</dct:source>
  </rdf:Description>
</rdf:RDF>

Com a N3:


@prefix dct: <http://purl.org/dc/terms/> .
<urn:ISBN:0-596-00263-7> dct:source "Practical RDF" .

I com a XHTML+RDFa


<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" 
  xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/">
(…)
<em about="urn:ISBN:0-596-00263-7" property="dct:source">
  Practical RDF
</em>
(…)
</html>

Tots aquest exemples són representacions equivalents del mateix model RDF. Tots ells acaben generant la mateixa tripla: (urn:ISBN:0-596-00263-7, http://purl.org/dc/terms/source, Practical RDF).

Recursos relacionats

]]> http://blog.esbudellat.net/definicio-rdf/feed/ XInclude i XPointer http://blog.esbudellat.net/xinclude-i-xpointer/ http://blog.esbudellat.net/xinclude-i-xpointer/#comments Wed, 31 Dec 2008 23:15:14 +0000 admin http://blog.esbudellat.net/gestio-de-documents-xml-amb-xinclude/ XInclude és la forma que proporciona el W3C per inserir documents XML o text dins de documents XML obtenint un únic infoset. Amb l'ajuda d'XPointer es poden inserir fragments d'un document XML (inclusive ell mateix sempre que no sigui una crida recursiva infinita).

A diferència de les entitats DTD que cal primer definir i després invocar, XInclude permet invocar directament mitjançant l'atribut @href combinable amb l'atribut @xpointer.

A més a més, si una entitat falla en el procés de substitució habitualment resulta en un error fatal. XInclude proporciona un procés de recuperació de l'error mitjançant l'element /xi:fallback el pot contenir un fragment XML o un element /xi:include que faci una crida alternativa a l'element /xi:include inicial. És a dir, donat un XML tal que:


<dml
  xmlns="http://purl.oclc.org/NET/dml/1.0"
  xmlns:xi="http://www.w3.org/2001/XInclude">
  <xi:include href="chapter-1.xml">
    <xi:fallback>
      <p>Contingut alternatiu a la inserció fallida.</p>
    </xi:fallback>
  </xi:include>
</dml>

Si falla la crida a l'arxiu "chapter-1.xml", l'infoset resultant contindrà el paràgraf amb el text, mentre que amb:


<dml
  xmlns="http://purl.oclc.org/NET/dml/1.0"
  xmlns:xi="http://www.w3.org/2001/XInclude">
  <xi:include href="chapter-1.xml">
    <xi:fallback>
      <xi:include href="chapter-fallback-1.xml"/>
    </xi:fallback>
  </xi:include>
</dml>

Si falla la crida a l'arxiu "chapter-1.xml", s'intenta la crida a l'arxiu "chapter-fallback-1.xml" i si aquesta crida falla, com que no té cap element /xi:fallback definit, el resultat és un error fatal.

XPointer és un sistema que permet referenciar un punt concret (més enllà dels nodes) d'un document XML mitjançant la sintaxi d'XPath 1.0 ampliada.

Per poder fer aquestes referencies l'XPointer Framework defineix els esquemes xpointer(), id(), element() i xmlns().

Per exemple, donat un document "chapter-1.xml" tal que:


<dml xmlns="http://purl.oclc.org/NET/dml/1.0">
  <section id="intro">
    <title>Introducció</title>
    <p>Lorem ipsum dolor sit amet</p>
    ( … )
  </section>
  <section id="seccio-1">
    <title>secció 1</title>
    <p>Lorem ipsum dolor sit amet</p>
    ( … )
  </section>
  ( … )
</dml>

Fent una crida des del document inicial tal que:


<dml
  xmlns="http://purl.oclc.org/NET/dml/1.0"
  xmlns:xi="http://www.w3.org/2001/XInclude">
    <title>Document inicial</title>
    <xi:include href="chapter-1.xml" xpointer="xpointer(/dml/section)"/>
</dml>

El resultat és:


<dml
  xmlns="http://purl.oclc.org/NET/dml/1.0"
  xmlns:xi="http://www.w3.org/2001/XInclude">
    <title>Document inicial</title>
  <section id="intro">
    <title>Introducció</title>
    <p>Lorem ipsum dolor sit amet</p>
    ( … )
  </section>
</dml>

Alternativament es pot fer:


<xi:include href="chapter-1.xml" xpointer="id('intro')"/>


<xi:include href="chapter-1.xml" xpointer="element(/1/1)"/>

En síntesi, l'esquema id() permet fer crides a un identificador del document. Si la crida no té alternativa, és simplificable a:


<xi:include href="chapter-1.xml" xpointer="intro"/>

L'esquema element() permet apuntar per posició del node. És una forma simplificada de:


<xi:include href="chapter-1.xml" xpointer="xpointer(/*[1]/*[1])"/>

Una sóla crida XPointer pot contenir més d'una opció a mode d'alternativa en cas de fallar la primera:


<xi:include href="chapter-1.xml" xpointer="id('intro') xpointer(/dml/section[1]) element(/1/1)"/>

D'aquesta manera, si l'identificador "intro" no existeix actua l'esquema xpointer() i si, per exemple, l'element arrel ja no es diu "dml", actua l'esquema element() obtenint el primer element fill de l'element root.

L'esquema xmlns() permet definir espais de noms associats als elements seleccionats.

Els processador més comú amb un bon suport d'XInclude i d'XPointer és xsltproc.

Saxon no suporta XPointer cosa que redueix molt la potència d'XInclude.

N'Erik Wilde va fer XIPr el qual implementa l'esquema element() mitjançant XSLT 2.0.

Això em va donar la idea d'intentar implementar l'esquema xpointer() mitjançant XSLT 2.0. El projecte, XIProc, de moment només implementa els quatre selectors més comuns d'XPath.

Recursos relacionats

]]> http://blog.esbudellat.net/xinclude-i-xpointer/feed/ RDFa, estructura i verbositat http://blog.esbudellat.net/rdfa-estructura-i-verbositat/ http://blog.esbudellat.net/rdfa-estructura-i-verbositat/#comments Sun, 14 Sep 2008 14:30:30 +0000 admin earln3rdfrdfasemànticaw3cwcagxhtml http://blog.esbudellat.net/rdfa-estructura-i-verbositat/ RDFa és l'esforç més recent del W3C de dur la integració entre metadades i contingut a quelcom real tant per l'usuari que ho ha d'escriure com per les eines d'extracció d'aquesta informació.

En contrast amb els Microformats, permet una extracció de les dades sense que l'extractor hagi d'estar preparat per aquell model alhora que la dificultat per l'usuari és similar.

A més a més, a través dels espais de nom permet un model distribuït de creació de vocabularis, agilitzant-ne la creació i evitant els conflictes.

RDFa és un conjunt d'atributs —antics i nous— per permetre definir triples RDF.

Entrant en matèria i definint que:

cal:
http://www.w3.org/2002/12/cal/ical#
dc:
http://purl.org/dc/elements/1.1/
earl:
http://www.w3.org/ns/earl#
rdf:
http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#

Un exemple fàcil és marcar l'autor d'aquest post. En N3 seria:


<http://blog.esbudellat.net/rdfa-estructura-i-verbositat> dc:creator "Arnau Siches" .

En RDF/XML:


<rdf:Description rdf:about="http://blog.esbudellat.net/rdfa-estructura-i-verbositat">
   <dc:creator>Arnau Siches</dc:creator>
</rdf:Description>

I finalment en RDFa, considerant que el fragment és part del document al qual fa referència:


<p property="dc:creator">Arnau Siches</p>

Una molt bona introducció que mostra altres exemples senzills: RDF Primer.

Quan diverses triples comparteixen el mateix subjecte, la verbositat augmenta, igual que amb els microformats.

Per exemple, a l'expressar un esdeveniment en hcalendar obtenim:


<div class="vevent">
  <p class="summary">Trobada per xerrar sobre desenvolupament web de maig.</p>
  <h3>Dades de la trobada</h3>
  <dl>
    <dt>Dia:</dt>
    <dd>
      <abbr title="2008-05-23T19:30+1:00" class="dtstart">23 de maig a les 19:30h</abbr>
    </dd>
    <dt>Lloc:</dt>
    <dd class="location">
      <abbr class="geo" title="41.401745;2.155166">Bar Billar H.D.P.</abbr> de Gràcia
    </dd>
  </dl>
</div>

Molt similar a expressar-ho en RDF Calendar via RDFa:


<div typeof="cal:Vevent">
  <p property="cal:summary">Trobada per xerrar sobre desenvolupament web de maig.</p>
  <h3>Dades de la trobada</h3>
  <dl>
    <dt>Dia:</dt>
    <dd property="cal:dtstart" content="2008-05-23T19:30+1:00" datatype="xs:datetime">
      23 de maig a les 19:30h
    </dd>
    <dt>Lloc:</dt>
    <dd property="cal:location">
      <span property="cal:geo" content="41.401745 2.155166">Bar Billar H.D.P.</span> de Gràcia
    </dd>
  </dl>
</div>

En casos on l'estructura és complexa com per exemple un informe EARL de validació de les WCAG 1.0:


<earl:Assertion>
  <earl:assertedBy rdf:resource="#assertor"/>
  <earl:subject rdf:resource="#subject"/>
  <earl:test rdf:resource="http://www.w3.org/TR/WCAG10#tech-color-convey">
    <dc:description rdf:parseType="Literal" xml:lang="ca">
      <div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml">
        Assegureu-vos que tota la informació transmesa amb colors…
      </div>
    </dc:description>
  </earl:test>
  <earl:mode rdf:resource="http://www.w3.org/ns/earl#manual"/>
  <earl:result rdf:resource="http://www.w3.org/ns/earl#fail">
    <dc:description rdf:parseType="Literal" xml:lang="ca">
      <div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml">
        <p>Els enllaços només es poden distingir a través del color.</p>
      </div>
    </dc:description>
  </earl:result>
</earl:Assertion>

Passat a RDFa seria quelcom semblant a:


<div typeof="earl:Assertion" about="#subject">
  <h2 property="earl:test" resource="http://www.w3.org/TR/WCAG10/#tech-color-convey">
    Assegureu-vos que tota la informació transmesa amb colors…
  </h2>
  <div property="earl:mode" resource="http://www.w3.org/ns/earl#manual">
    <div property="earl:result" resource="http://www.w3.org/ns/earl#fail">
      <p>Els enllaços només es poden distingir a través del color.</p>
    </div>
  </div>
</div>

L'estructura no permet per exemple, usar una llista de definició amb tots els punts de les WCAG 1.0 ja que cal un contenidor per cada /earl:Assertion (gran part de la culpa és de la mala estructura de les llistes de definició en X/HTML). I cal un /div per cada /earl:result ja que pot haver-hi múltiples paràgrafs.

En conclusió, no millora en verbositat respecte els microformats però permet més flexibilitat d'expressió de relacions.

Recursos relacionats

]]> http://blog.esbudellat.net/rdfa-estructura-i-verbositat/feed/ Referència bàsica d'ISO Schematron http://blog.esbudellat.net/referencia-basica-iso-schematron/ http://blog.esbudellat.net/referencia-basica-iso-schematron/#comments Mon, 18 Aug 2008 16:55:20 +0000 admin dslesquemaisorelaxngschschematronxmlxpathxsdxslt http://blog.esbudellat.net/sintaxi-basica-diso-schematron/ L'espai de noms d'ISO Schematron és http://purl.oclc.org/dsdl/schematron.

Element /active

Permet definir el patró actiu.

Atribut @pattern
Referència del patró actiu.
Element /assert

Permet definir un test mitjançant l'atribut @test que, si dóna fals, retorna el contingut del node.

Atribut @test
Expressió XPath relativa al context de l'element /rule ancessor.
Atribut @diagnostics
Referència a un element /diagnostic.
Element /extends

Permet referenciar regles sense context.

Atribut @rule
Referència a un element /rule[@abstract="true"]
Element /include

Permet inserir fragments Schematron al punt on es declari l'element.

Atribut @href
Referència a un document XML ben format l'arrel del qual ha de ser un element Schematron permès al punt on s'ha declarat l'element.
Element /let

Permet definir una variable. Si es defineix com a fill d'un element /rule el context de la variable serà el d'aquesta. Sinó, el context de la variable és l'arrel.

La variable sempre s'ha de declarar abans d'usar-la en una expressió i no es pot definir més d'una vegada la mateixa variable. (comportament igual a les variables XSLT).

Atribut @name
Nom de la variable.
Atribut @value
Expressió XPath.
Element /name

Permet obtenir el nom del node del context.

Atribut @path
Expressió XPath relativa al context actual.
Element /ns

Permet definir els espais de nom que s'usen en les expressions XPath. La declaració d'espais de nom del document no afecta a les expressions.

Atribut @uri
URI de l'espai de noms.
Atribut @prefix
Prefix de l'espai de noms.
Element /param

Permet definir una parella nom-valor per parametritzar patrons abstractes.

Atribut @name
Nom del paràmetre.
Atribut @value
Expressió XPath.
Element /pattern

Permet agrupar regles i definir agrupacions genèriques parametritzables.

Permet usar l'element /title i l'element /p per documentar.

Atribut @id
Identificador únic per esquema.
Atribut @abstract
Amb valor true permet definir patrons genèrics parametritzables.
Atribut @is-a
Permet instanciar un patró genèric.
Element /phase

Permet agrupar patrons per poder fer validacions progressives o parcials.

Atribut @id
Identifica una fase. No es pot usar ni #ALL ni #DEFAULT com a valor.
Element /report

Permet definir un test mitjançant l'atribut @test que, si dóna cert, retorna el contingut del node.

Atribut @test
Expressió XPath relativa al context de l'element /rule ancessor.
Atribut @diagnostics
Referència a un element /diagnostic.
Element /rule

Llista de tests (/assert i /report) relacionats a un context.

Atribut @context
Expressió XPath.
Atribut @abstract
Amb valor true permet definir regles genèriques, sense context.
Atribut @id
Identificador de la regla.
Element /schema

Arrel de l'esquema.

Permet usar l'element /title i l'element /p per documentar.

Atribut @schemaVersion
Versió de l'esquema. Normalment ISO19757-3. Depèn de l'implementador.
Atribut @queryBinding
Llenguatge d'interrogació. Normalment xslt1, xslt2, xpath, exslt. Depèn de l'implementador.
Atribut @defaultPhase
Nom de la fase per defecte.
Element /value-of

Valor d'una expressió XPath en context d'un test.

Atribut @select
Expressió XPath.
Element /diagnostic

Permet definir un text resultat del test. Per definir missatges multiidioma, cada idioma ha d'usar un element /diagnostic diferent amb l'atribut @xml:lang adequat i referenciant tots els identificadors a l'atribut @diagnostics del test.

Atribut @id
Identificador de l'element.
Element /dir

Permet definir la direcció del text.

Atribut @value
Els valors poden ser ltr o rtl.
Element /emph

Fragment de text emfatitzat.

Element /title

Títol, resum d'un fragment de l'esquema.

Element /p

Paràgraf per documentar l'squema.

Element /span

Fragment d'un paràgraf.

Atribut @class
Modificador de l'element.
Atribut @flag

Variable booleana amb valor inicial false.

Permet activar/desactivar tests o regles permetent així diferents graus de validació.

Atribut @fpi

Identificador formal public (Formal Public Identifier) de l'esquema, fase o altre element.

Atribut @icon

Localització d'un gràfic significatiu de l'element.

Atribut @role

Nom descriptor de la funció del test o del context d'un patró. Si el test té un atribut @subject el rol fa d'arc entre el context i qualsevol node que coincideixi amb l'expressió de l'atribut subject.

Atribut @see

URI d'informació externa d'interès pels usuaris de l'esquema.

Atribut @subject

Expressió que permet precisar el context d'un test.

Recursos relacionats

]]> http://blog.esbudellat.net/referencia-basica-iso-schematron/feed/ Negociació de contingut amb .htaccess http://blog.esbudellat.net/negociacio-de-contingut-amb-htaccess/ http://blog.esbudellat.net/negociacio-de-contingut-amb-htaccess/#comments Thu, 07 Aug 2008 20:01:52 +0000 admin acceptcontentcontinguthtmlhttpinternet explorermimenegociacióxhtmlxml http://blog.esbudellat.net/negociacio-de-contingut-amb-htaccess/ Usar documents XHTML estàtics amb un MIME Type correcte (application/xhtml+xml) i alhora degradar correctament per Internet Explorer i altres navegadors deficients és un problema.

Si el servidor web és un Apache, es pot usar el mòdul mod_rewrite per decidir en funció de la capçalera HTTP Accept si servir application/xhtml+xml o text/html.

Usant .htaccess per fer la reescriptura el problema es resol amb:


RewriteEngine On
RewriteCond %{HTTP_ACCEPT} application/xhtml\+xml
RewriteRule ^(.+\.html)$ $1 [T=application/xhtml+xml]

La primera línia activa el mòdul.

La segona és una condició que rep la variable HTTP_ACCEPT (la qual conté la capçalera HTTP Accept) i l'expressió regular application/xhtml\+xml i mira si hi ha coincidència.

La darrera línia aplica només si la condició anterior és certa. En aquest cas, reescriu la URI deixant-la igual però afegint el modificador T amb valor application/xhtml+xml.

El modificador T permet forçar el tipus de contingut (Content-Type) de la URI reescrita.

Donat que s'usa aquesta decisió en el moment de servir el document i que el document no es modifica, usar un <meta http-equiv="Content-Type" …/> ja que caldria posar un MIME Type a l'atribut @content i en algun cas no seria correcte. Per tant millor no usar l'element /meta en aquest cas.

Al no posar l'element /meta no s'està especificant la codificació del document. Això quan s'usa XML (application/xhtml+xml) no és un problema ja que la codificació per defecte és UTF-8 però quan el contingut es serveix com a HTML (text/html) la codificació per defecte és la d'HTTP: ISO-8859-1.

Per evitar problemes, val la pena forçar la codificació des del document .htaccess amb una regla AddCharset.

Usant UTF-8 als documents XHTML, el document .htaccess final queda com:


AddCharset utf-8 html

RewriteEngine On
RewriteCond %{HTTP_ACCEPT} application/xhtml\+xml
RewriteRule ^(.+\.html)$ $1 [T=application/xhtml+xml]

Per descomptat, si s'usen diverses codificacions en documents HTML, aquesta regla caldrà condicionar-la perquè només afecti als documents correctes.

Com a últim afegit, per aconseguir que validadors com el del W3C, agafin el MIME Type correcte, es poden afegir condicionals opcionals:


AddCharset utf-8 html

RewriteEngine On
RewriteCond %{HTTP_USER_AGENT} W3C_Validator [OR]
RewriteCond %{HTTP_USER_AGENT} WDG_SiteValidator [OR]
RewriteCond %{HTTP_USER_AGENT} W3C-checklink [OR]
RewriteCond %{HTTP_USER_AGENT} Web-Sniffer [OR]
RewriteCond %{HTTP_ACCEPT} application/xhtml\+xml
RewriteRule ^(.+\.html)$ $1 [T=application/xhtml+xml]

Recursos relacionats

]]> http://blog.esbudellat.net/negociacio-de-contingut-amb-htaccess/feed/